Parla amb nosaltres
Publicitat a l'abast de tothom

Molts èxits i pocs llops

Per Marta Royo Espinet


Publicat el 2017-10-30


Llançament Aquitània Teatre

Fa un parell d’anys, no recordo exactament quin dia, em trucava en Toni Coll. Ell és un dels socis de Scene Barcelona, una productora i distribuïdora d’espectacles. Em trucava perquè em va sentir a RAC1 parlant de marques, un dijous del mes de juliol que durant el programa d’El món a RAC1 obrien micròfons per atendre en directe consultes sobre marques.

En Toni Coll em volia conèixer i explicar-me futurs projectes. Li interessava saber de la mà de la nostra consultoria, Mosaiking Comunicació, com caldria posicionar-los i llançar-los al mercat. Li vaig donar quatre pistes. Em va semblar que es quedava prou content. Va anar passant el temps. Vaig anar tenint notícies seves. Em va convidar al Teatreneu a veure el Tribut a Pepe Rubianes. Vam tornar a parlar. Em va dir que un d’aquells projectes que m’havia explicat, aviat veuria la llum… Estic parlant de, si la memòria no em falla, principis de 2016.

Segons sembla, en Toni m’ha anat seguint tot aquest temps, gràcies la meva periòdica newsletter i les xarxes socials. I perquè no dir-ho, algun altre dia m’ha tornat a sentir a la ràdio.

Abans de l’estiu em va fer de nou una trucada. Em va dir si recordava aquell projecte que tenia entre mans. Em va dir que ja era una realitat, que ja no era un somni i que amb dos altres socis, en Josep Maria Galilea i en Xavi Fuster, havien decidit posar-lo en marxa. I que si tot anava bé, veuria la llum abans de Nadal, d’aquest Nadal. Em deia també si volia treballar per a ells i si volia ajudar-los en tot allò que fes referència a la imatge i la comunicació. Li vaig dir que Sí!

Són tres els motius pels quals em vaig posar molt contenta:

  • El primer i més important, el projecte d’una persona propera, es feia realitat. En temps difícils, veure néixer projectes il·lusionats, sempre és una victòria. Per ells, pel mercat i pel país.
  • En segon lloc, perquè el Toni, una persona que havia conegut a través de la meva feina, m’havia anat seguint durant tot aquell temps. Senyal que la meva tasca de continuïtat anava fent efecte.
  • I en tercer lloc, perquè, sense haver treballat mai amb mi, i venint d’una experiència negativa amb un altre col·laborador seu, confiava a ulls clucs el seu nou projecte a Mosaiking Comunicació.

El projecte consistia a llançar un teatre a Barcelona. A la zona alta, on no n’hi havia cap. Apujar el teló de l’Aquitània Teatre. I apujar-lo amb tots els sentits.

Aquest passat dissabte a la tarda, el teló per fi apujà amb l’espectacle d’“Els Tres Porquets” del Magatzem d’Ars. I ben aviat (dissabte dia 4) el tornarà a apujar amb el “McGuffin” amb una comèdia de Mònica Pérez sota la direcció de Carlos Latre i l’actuació de Jordi Ríos i Mònica Pèrez. I l’altra setmana, la del 6 de novembre, Luís Pardo estrenarà l’espectacle de psicomàgia “Demente”.

Una pujada de teló amb tota regla. Amb un esplèndid Teatre del tot renovat (recordeu que estem parlant de l’antic Cinema Aquitània i després La Filmoteca de Catalunya), amb un nou logotip, amb un concepte creatiu molt adhoc pel que s’hi representarà, Teatre amb els cinc sentits, doncs no en manca ni un, un disseny gràfic molt original per ser el disseny d’un teatre, una web molt explicativa i fàcil de navegar, unes xarxes socials noves que comencen amb força i... una bona campanya de difusió. Com ha de ser! Un gran teatre a l’alçada d’una gran marca.

Llarga vida al teatre, molts èxits i pocs llops!

Si vols més informació o venir a tastar-lo, clica aquí:

www.aquitaniateatre.com / Facebook / Twitter / Instagram