Cada any després de cada Setmana Santa feia un post de Sant Tornem-hi.
Amb les piles carregades i plena d’energia, fruit d’haver passat uns dies a la vora del mar, donava la benvinguda al tercer trimestre del curs. El del darrer esforç abans d’unes merescudes vacances. El de consolidar negocis o d’engegar nous projectes amb aroma de primavera i plens d’optimisme.

Aquest any és del tot diferent. He fet quatre dies de vacances sí, vacances que han servit per fer ordre (encara més) de la casa. Tinc la llibreria endreçada per autors, temàtiques i colors, he canviat la roba dels armaris, he rentat les cortines, he llençat de tot (el nostre pis pesa ben segur 50 kg menys), he fet els armaris de la cuina i he desinfectat tots els racons de la casa. També he fet bons tiberis, he llegit, he jugat, he vist sèries, he cantat, he fet la mona, m’he avorrit i he pres un xic el sol. Però he seguit confinada. Més, encara? Sí, dins del confinament general on a més de tenir cura de la casa i dels 3 fills (naturalment tot a mitges amb el meu marit), m’he confinat sense treballar, durant quatre dies. Quatre dies per desconnectar una mica no sé ben bé de què, però suposo que d’alguna cosa he desconnectat.

Avui dimarts 14 d’abril, dia de la proclamació de la Segona República, és el dia de tornada. Una tornada incerta i diferent, però una tornada a treballar. Uns físicament i altres, els que tenim més sort, des de casa. Els nens avui tornen a l’escola (em temo que fins a final de curs l’e-escola), es retrobaran virtualment amb els companys, amb els professors i amb els treballs (ara de llibres, ben pocs). La ciutat avui es fa sentir d’una altra manera.

Avui tornem a una normalitat del tot anormal, però tornem a engegar el país, un país apagat des del 13 de març.

A partir d’avui us animo des d’on sigueu i amb la circumstància que us trobeu, tant personal com professional, a tirar endavant amb el màxim esforç i energia possibles. Com que és el que hi ha, remem-hi a favor i no en contra…

Remar a favor vol dir pensar que pots aportar en tot això des de la teva professió sigui quina sigui. Espero que puguis trobar què pots fer perquè la butxaca no es foradi del tot i, de passada, ajudar a l’economia del país. 

Mercè, Pablo, Artur, Mary, tinguis un comerç de proximitat, siguis professional lliberal o treballis en un petit negoci, t’encoratjo aquests dies que encara queden, a pensar en el teu projecte, a reflexionar-lo i, si pots, a reinventar-lo i a adaptar-lo a les noves circumstàncies per poder-te’n sortir.

• Potser ets un comerç de proximitat i tens sobre estoc? Pots començar a preparar un e-commerce per vendre on-line.
• Potser dirigeixes unes caves i fa temps que no treus cap novetat? Pots pensar a idear un cava per celebrar el retrobament quan tot passi.
• Potser ets un coach i t’agrada escriure? Pots crear un blog amb tips per superar l’ansietat en períodes de crisi.
• Potser ets professor d’alemany i vols compartir el teu talent? Pots pensar a fer petites càpsules amb vocabulari bàsic per fer propera una llengua un xic llunyana pels d’aquí.
• Potser ets arquitecte i vols donar-te a conèixer? Pots pensar a crear-te la teva marca personal.
• Potser ets cuiner i tens el restaurant tancat? Pots pensar a fer menús a domicili pels més vulnerables.

Tinguis la professió que tinguis, aprofita el confinament per repensar-te i adaptar-te al que vindrà. I recorda que durant el confinament et puc ajudar a investigar i a reflexionar sobre tot això amb 30 minuts de consultoria de franc. Escriu-me un correu a marta.royo@mosaiking.com 

Vinga, bona tornada confinada!