Ja hi tornem a ser. Ja ens tornem a trobar immersos en una nova campanya electoral per fer efectives les eleccions al Parlament de Catalunya que han de correspondre a la formació de la XIII legislatura. S’han convocat, finalment (i com eren en un inici, no ens n’oblidem…) el 14 de febrer de 2021. 

Una campanya electoral atípica, desplegada en plena pandèmia, on la imaginació, la creativitat i la innovació, han de marcar la diferència entre els partits polítics, a banda de, com sempre, el missatge que comuniqui cada formació, liderada per cada candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya.

Abans de comentar l’inici de campanya, però, vull mencionar coses noves i diferents que hem anat veient des de dijous 28 de gener, quan es va donar el tret de sortida: furgonetes passejant pel territori, trobades que s’han fotografiat des de l’aire, zooms per terra mar i aire, o personatges/avatars digitals.

Innovar o morir, en general i, en temps de pandèmia, encara més. No ens oblidem que el sector polític, com qualsevol altre sector, també forma part del panorama pandèmic, i més en plena campanya electoral per elegir el Govern del país.

Aquesta vegada, si m’ho permeteu, en comptes de comentar els cartells electorals, parlaré dels candidats i de les seves marques personals, però en clau de paròdia. Hi posaré una mica d’humor i els compararé amb personatges de ficció. Així també seré un xic diferent…

Sí? Juguem? 

Aniré per ordre de representació al Parlament de Catalunya. Junts i Partit Demòcrata (PdCat), com que venen del mateix lloc, els situaré un a continuació de l’altre.

Comencem? Va, som-hi!

Carlos Carrizosa seria en Gargamel, un capellà del segle XII enfadat amb el món. Un rondinaire sempre i en tot lloc. Tot i que en aquesta campanya electoral voldria ser el Tinky Winky que fa fortes abraçades…

Laura Borràs seria la Blancaneus, una jove i bondadosa reina, que ve del poble, que salva els set nans. Cridada pel seu partit a salvar Catalunya de mans de la reina malvada…

Pere Aragonès seria Pablo Marmol, un personatge tranquil, insegur i molt reflexiu. Que es deixa arrossegar per la impetuosa personalitat del seu amic Pedro Picapedra. Us imagineu qui pot ser?

Salvador Illa seria en Franc Spencer, el protagonista de N’hi ha que neixen estrellats, una sèrie d’humor britànica que tracta de les desventures d’un personatge molt ingenu i propens a patir desgràcies…

Jéssica Albiach seria Pipi Langstrump, un personatge nascut a meitats del segle passat que va ensenyar més feminisme al món que totes les princeses de Disney juntes. La nena més independent i autònoma del segle XX.

Dolors Sabaté seria Robin Hood (en versió dona). Un arquetip d’heroi i foragit. Inspirat en Ghino di Tacco, lladre històric italià, que viu fora de la llei amagat als boscos. Defensor dels pobres i oprimits. 

Alejandro Fernández seria un Minion. Un ser fictici, simpàtic, de color groc, sempre somrient, que viu en un món propi. Parla una llengua especial i no es vol barrejar amb el món real.  

Àngels Chacón seria la senyoreta Rottenmeier, una dona d’edat madura, severa i rígida que treballa com a institutriu. Vol fer-se un lloc al nou consistori, sigui com sigui i costi el que costi.

Ignacio Garriga seria Curro Jiménez, un bandoler andalús del segle XIX disposat a tot per fer valdre les seves idees, per impopulars que siguin en ple segle XXI…

Doncs ja ho tindríem!

Com es diu col·loquialment, la sort està tirada. Ara només cal que fem la nostra aposta…