Fa un temps, Sanex, el líder en higiene corporal, va llançar una campanya de comunicació basada en el poder de comunicació de la pell. Després de més d’una dècada ensenyant com funciona i treballa la pell i com funciona i actua Sanex, el sabó dermocosmètic per excel·lència, per seguir mantenint la pell sana, decideix apostar per un canvi en la seva comunicació mostrant el cos i l’expressió corporal com a protagonistes. El nou enfocament es basa a explicar els beneficis d’estar en contacte amb els altres a través de la pell: com de bé ens fa sentir estar a prop de les persones que estimem. Quan ens toquem, quan ens abracem, quan rebem un massatge o quan simplement tenim qualsevol contacte corporal amb una altra persona. Parlar en clau de benefici, per a mi, segueix essent la màgia de les grans marques. Allò de “soc simpàtic” ja no val. Ho canvio per un “fes-me somriure”…

Diu Sanex: ”La teva pell té el poder de convertir l’estrès en calma” (David Linden, professor de Neurociència de la Universitat Johns Hopkins, dixit).

I per què les persones que tenen contacte pell amb pell de forma habitual presenten uns nivells més baixos d’estrès i d’ansietat? Perquè el contacte físic entre nosaltres provoca sentiments positius: aconsegueix que el cervell segregui oxitocina (la famosa hormona de la felicitat), i això fa augmentar l’autoconfiança i genera sensació de calma.

Sanex és una de les moltes marques que en els últims anys ha basat la seva comunicació a abraçar la salut mental. Una estratègia no gratuïta quan llegim dades esfereïdores, avui en dia, sobre aquesta problemàtica tan estesa.

Si segons l’Organització Mundial de la Salut els problemes de salut mental seran la principal causa de discapacitat al món el 2030 (1 de cada 4 persones tindrà un trastorn mental al llarg de la seva vida; entre el 35 % i el 50 % no rep cap tractament o el que rep no és l’adequat; el 12,5 % de tots els problemes de salut són mentals —una xifra superior a la del càncer i els problemes cardiovasculars—; més de 300 milions de persones al món viuen amb una depressió —un problema de salut mental que ha augmentat un 28,4 % entre el 2005 i el 2021—, i el 50 % dels problemes de salut mental en adults comencen abans dels quinze anys i el 75%, abans dels 18—), em pregunto per què ens costa tant parlar obertament de la salut mental. O, més ben dit, dels trastorns i/o les malalties mentals.

En ple segle xxi, en l’era de les noves tecnologies i de la intel·ligència artificial, i després d’una pandèmia mundial, d’on semblava que les persones n’havíem de sortir més empàtiques i més comprensives, per què podem dir ben fort que ens hem trencat una cama i, en canvi, encara diem amb la boca petita que estem trencats per dintre? Per què és ben normal dir que ens fa mal el cap, però encara ens costa molt dir que ens fa mal l’ànima? Per què enmig d’un dinar es pot dir sense embuts que “tinc diabetis i no puc prendre sucre”, però no es pot dir que tinc una tristor infinita? Per què es pot ser hipertens i no és políticament correcte dir que una persona és ansiosa? Per què no costa gens dir que tens un fill celíac, però costa molt dir que la teva filla pateix anorèxia?

Hi ha molts perquès encara per respondre. Ja n’hi ha, d’associacions i diferents ens sense ànim de lucre treballant per parlar fort i clar dels problemes mentals (Obertament o Telèfon de l’Esperança, per posar-ne dos exemples), però seguim molt lluny de normalitzar els trastorns i problemes mentals i convertir-los en patologies habituals, sense cap estigma i que han de ser abordats amb la medicació i el tractament corresponents.

La publicitat, aquesta disciplina que connecta productes i marques amb persones, té una gran oportunitat de contribuir a visualitzar-ho en moments com els que estem vivint.

La publicitat pot (ha de) desenvolupar un paper important com a conscienciadora de molts temes punyents d’actualitat, entre els quals trobem, per descomptat, el de la salut mental.
La publicitat pot (ha d’) utilitzar la seva influència mediàtica per informar, educar i reduir l’estigma.
La publicitat pot (ha d’) educar i sensibilitzar creant campanyes que parlin de salut mental, de com combatre els problemes que comporta la manca de salut mental i de com buscar ajut.
La publicitat pot (ha d’) explicar i ensenyar històries de superació, el que en diem “testimonials”, per inspirar-nos a buscar ajuda i encoratjar-nos en el fet que tots podem patir problemes de salut mental i que tots ens en podem sortir.
La publicitat pot (ha d’) oferir recursos i serveis disponibles per a qui vagi més perdut.

En definitiva, la publicitat pot (ha de) contribuir a reduir l’estigma de les malalties mentals desafiant estereotips, sobretot, quan les campanyes (com la de Sanex) parlen en clau de benefici: ensenyar situacions positives per canviar-ne la percepció, fomentar l’empatia entre nosaltres, incorporar dins la cultura del dia a dia les malalties mentals, normalitzant les converses sobre el tema i mostrant-les com una part més de les nostres vides. És interessant quan també difon pràctiques saludables que ens poden ajudar tant a tractar certes patologies com a prevenir-les: bones pràctiques alimentàries, exercici físic, meditació i mindfulness o, com Sanex, com tenir una pell sana per tenir un cos sa.

Article publicat a El Periódico dilluns 4 de setembre.