La meva iaia sovint recitava la dita: “Sant Pancraç [des de fa uns anys, escrit amb ç], salut i feina al nostre braç”, i hi afegia: “I ben pagada”… En tenia l’estampeta a la tauleta de nit, i l’invocava en els seus precs perquè mai ens faltés salut i bona feina.

Diu la llegenda que Jordi Pujol va guanyar les primeres eleccions al Parlament de Catalunya gràcies a sant Pancraç, a qui es va encomanar la nit abans dels comicis…

Casualitat o no, les pròximes eleccions (anticipades) al Parlament de Catalunya han caigut en un 12 de maig, dia de Sant Pancraç. Proposo a tots els candidats que li preguin la nit de l’11…

Si bé les eleccions catalanes sempre han estat un punt d’inflexió en el panorama polític català, avui, amb una societat dividida, una llarga història de tensions polítiques i un candidat a la presidència a l’exili pendent de l’amnistia, és evident que tornaran a tenir repercussions no només a casa nostra, sinó també més enllà de les nostres fronteres. Perquè Catalunya, pel fet de ser una nacionalitat històrica, és una marca pròpia. És el que en diríem una marca territori.

Al meu article d’avui no parlaré de política, aquest no és el meu negociat, ja que jo soc publicitària i no analista política. Vull explorar el concepte de Catalunya com a marca i, sobretot, com és percebuda des de fora, especialment davant d’una nova convocatòria d’eleccions anticipades.

Una marca és quelcom intangible que va més enllà dels elements visuals com un logo cridaner o un eslògan atractiu. Implica la suma de percepcions, emocions i experiències que el consumidor té en relació amb una entitat, ja sigui una empresa, un producte, un servei o una destinació com un territori. La força d’una marca rau en la seva capacitat de generar atractiu, desig, lleialtat i identificació, i influir en les decisions de compra, els comportaments i les interaccions.

Quan parlem de marca territori, ens referim a la manera en què un territori és percebut i valorat tant a dins com a fora. Això inclou la reputació, la imatge, la cultura, els valors i les característiques diferencials. És un instrument de gestió i comunicació important que ajuda a construir una identitat positiva i diferenciada, que potencialment beneficia tots els actors que hi participen: empreses, entitats, organitzacions, ciutats i ciutadans. La marca territori no només afecta la manera com els de fora veuen i experimenten un lloc; també pot influir en les seves decisions relacionades amb el turisme, la inversió, el comerç i les relacions internacionals. Marques territori són llocs potents, amb la seva història, promocionades amb campanyes de comunicació atractives i notòries, com podrien ser “I Love NY”, “Visit Wales” o “Amazing Thailand”.

Així, Catalunya com a marca territori hauria de ser la representació dins i fora de tot allò que ofereix al món i com és percebuda globalment.

Catalunya és el nostre petit país, ric en identitat cultural i lingüística. Entre el mar i la muntanya, Catalunya es distingeix per la seva diversitat geogràfica. Som un indret d’innovació i creativitat, amb un fort potencial turístic basat en el nostre caliu i els nostres atractius naturals. La sostenibilitat i el respecte pel medi ambient són valors intrínsecs de Catalunya.

Malauradament, la imatge de Catalunya ja fa uns quants anys que es veu eclipsada pel context polític. És imperatiu recuperar-ne la veritable essència més enllà d’una mera escaramussa de poder entre forces polítiques!

Independentment del resultat electoral, és cabdal que els líders polítics siguin capaços de treballar a favor de tornar a construir la marca Catalunya, i trobar solucions que respectin la voluntat democràtica del poble català. En la mesura que Catalunya aconsegueixi tornar a presentar-se al món com una marca territori forta i coherent, estarà més ben posicionada per atraure inversió, talent i turisme, i per construir relacions duradores i fructíferes amb altres països i regions del món.

Recuperem Catalunya. Recuperem la nostra marca i que sant Pancraç ens hi ajudi a partir del 12 de març.