La transformació d’un partit polític en una marca demana reflexió i esforç per clarificar idees i, per tant, confiança en nous perfils professionals.  

Benvinguts al tercer (i espero últim) capítol de la meva sèrie sobre política dels darrers mesos, on exploro l’intrigant món de la política a través de la lupa de la publicitat i el branding. Com ja sabeu, soc publicista i, tot i que la meva columna se sol centrar en temes de comunicació de marques, avui tornarem a parlar de l’àmbit polític, just a mitja campanya electoral de les eleccions europees. En els anteriors episodis ja hem parlat com les tècniques publicitàries poden revolucionar les campanyes polítiques i, en aquesta tercera entrega, aprofundiré en com els partits polítics poden (de fet haurien) de transformar-se en marques. I el per què s’haurien d’assessorar amb publicistes i no només amb politòlegs o periodistes.

Avui és tres de juny i, tot i semblar estrany, tornem a estar immersos en una campanya electoral. La de les europees. Diumenge vinent tocarà tornar a votar. Diferents candidats, mateixos partits, similars arguments, ambigus continguts i altra vegada campanyes amb poca connexió amb l’electorat.

Què està passant amb un panorama polític saturat i una societat desencisada? Per tornar a destacar, no creieu que els partits necessitarien evolucionar i canviar d’estratègia? Un enfocament similar al de les marques, no només enfortirà la lleialtat i la confiança en el partit, sinó que ho farà entre la societat.

Continuem amb el paral·lelisme. Si la visió i la missió d’una marca són la base de la seva identitat, la visió i missió d’un partit polític haurien de ser els pilars sobre els quals es construeixen les seves idees. La visió hauria de representar la imatge de futur que el partit vol aconseguir. Inspiradora, clara, reflectint un propòsit transcendent que motivi tant als seus membres com als seus votants potencials. La missió, d’altra banda, hauria de descriure el camí que el partit vol seguir per assolir aquesta visió (el full de ruta). Específic, indicant els objectius a mitja i llarg termini.

Si per construir una marca forta, la coherència i l’autenticitat són essencials, per construir una marca política forta, són condició sine qua non. Cal que els missatges del partit siguin consistents en tots els canals de comunicació, per enfortir la identitat del partit i facilitar el reconeixement entre els votants. Els líders i portaveus del partit han d’actuar com a ambaixadors de la marca, projectant confiança i credibilitat. És fonamental que les seves accions i declaracions inspirin la missió i els valors del partit, ja que qualsevol discrepància pot erosionar la confiança del públic. Partit polític, candidat polític convertit en marca personal? Sí, i exitosa, que també connecti emocionalment amb la societat. Els partits han d’escoltar, entendre preocupacions i respondre de manera empàtica i efectiva.

En un entorn polític en constant canvi, la capacitat d’innovar i adaptar-se és crucial. Els partits han d’estar al cas de les tendències actuals i ser flexibles per ajustar-se a les noves realitats (immigració, abusos o pagesia). Això inclou explorar noves formes de comunicació i ser receptius a les crítiques.

Per a futures campanyes (a les europees tornem a fer tard) els partits polítics que s’esforcin a convertir-se en marques personals fortes estaran més ben posicionats per captar l’atenció i el suport dels votants. Per transformar la manera com els ciutadans perceben i es relacionen amb els partits, de forma més dinàmica i connectada amb la societat. Pensem en marques com Apple o Nike, que no només venen productes, sinó que han creat autèntics moviments i experiències. Tanmateix, els partits polítics poden esdevenir marques poderoses que inspirin i mobilitzin els ciutadans, no només a través de les seves polítiques (que també), sinó a més a més mitjançant una identitat i una narrativa coherents i atractives.

La transformació d’un partit polític en una marca demana reflexió i esforç per clarificar idees i, per tant, confiança en nous perfils professionals. Només així podran diferenciar-se en un entorn competitiu i aconseguir una connexió real amb els votants. A veure quan tornarà a aparèixer aquell partit que ens doni esperança i ens proposi il·lusió per a tornar a anar a votar amb ganes!

Fi de la sèrie. El mes vinent, tornarem a parlar d’actualitat en clau de marca no política…

*Nom, eslògan i logotip inventat i dissenyat per mi per aquest article.