Les línies vermelles de la publicitat
En publicitat, anomenem “línies vermelles” els límits ètics, legals i morals que no s’haurien de traspassar mai: pautes o normes (regulades per lleis i codis) que asseguren que la publicitat sigui honesta, respectuosa i, sobretot, no enganyosa. La informació proporcionada ha de ser veritable i contrastada, ha de respectar tothom i no ha de contenir contingut ofensiu, discriminatori o que inciti a l’odi. Tampoc no han d’explotar la ingenuïtat i innocència dels infants per induir-los a comportaments inadequats. També hi entren la privacitat de les persones i la competència deslleial (falses declaracions sobre la competència).
Un cop feta aquesta petita introducció, us vull parlar d’una campanya que em vaig trobar fa uns dies passejant per la xarxa. Una campanya digital que vaig veure a can Meta (Instagram i Facebook) d’un producte antiressaca, del laboratori No Worries, en què el missatge que et transmet és que pots destrossar-te el fetge bevent a tort i a dret sense problema, perquè amb una pastilla miraculosa tipus Lourdes t’ho solucionen. La promesa és que la píndola “emborratxa’t sense perill” cuida la teva salut i preveu els símptomes de la ressaca, perquè està formulada amb ingredients naturals que t’ofereixen un suport integral durant una nit de consum d’alcohol, ja que regenera el fetge i redueix els símptomes de la ressaca en almenys un 50%. La campanya publicitària té la barra de dir que gaudeixis de la nit (bevent) i aprofitis el dia (gaudint).
En veure aquesta campanya, vaig compartir-la per LinkedIn xerrant de forma virtual amb dos dels grans de la docència en aquesta matèria, en Josep Maria Picola i en Marc Compte Pujol. Entre nosaltres tres i altra gent que s’hi va afegir, es va crear un debat interessant en què tots, afortunadament, opinàvem de manera similar.
La importància del control
Per sort, el nostre és un ofici sovint controlat, regulat i, fins i tot, autoregulat. Però el problema és que de tant en tant alguna empresa se salta les normes i es despenja sense cap mena de rigor ni mesura amb campanyes de publicitat (per anomenar-les d’alguna manera, tot i que no segueixen cap dels criteris per ser-ho) com aquesta, en les quals es perjudica clarament la nostra professió. Perquè, senyors, en publicitat, no tot s’hi val. I més avui en dia, que tot s’acaba sabent.
Les campanyes de publicitat sense control i sense propòsit específic haurien d’estar prohibides. No només són ineficaces, sinó que també poden induir a errors generant confusió entre els consumidors amb conseqüències negatives per a la marca, per al sector i per a la nostra professió. Publicitaris: encarreguem-nos de comunicar promeses verdaderes. Sempre. I en tot lloc.
Entre tots, publicitaris i no publicitaris, hem de continuar identificant aquest tipus d’anuncis desafortunats i perillosos a parts iguals, per denunciar-los i censurar-los públicament. No tot s’hi val, i amb temes que afecten la salut s’ha de ser especialment curós amb l’ús de paraules.
Jo em pregunto… per què en altres sectors, si aixeques la veu un xic més del que toca, segons com, t’emmanillen i vas a parar a la garjola? Campanyes com aquestes són èticament deplorables i em sembla que del tot il·legals. Els nous mitjans eludeixen amb major facilitat les restriccions aplicables a la publicitat de productes que van directament a millorar la nostra salut i benestar. Amb posar segons quina etiqueta no n’hi ha prou. Marques i campanyes que arriben als més joves, un col·lectiu que consumeix missatges i, per tant, productes, sense qüestionar-ne les conseqüències. Comencem a entrar en un nou problema social; l’era del “tot s’hi val” i de l’“ens ho hem de creure tot”. En publicitat NO TOT S’HI HAURIA DE VALDRE, i molt menys quan parlem de salut i ens dirigim a audiències influenciables com poden ser els joves o la gent gran. Col·lectius que poden no estar ben informats sobre els riscos associats a segons quin tipus de productes.
Faig una crida a tothom per començar a prendre consciència en el que comuniquem i en el que consumim, i en concret a les plataformes digitals perquè comencin a assumir responsabilitats en la supervisió i l’eliminació de contingut il·legal. Sobretot, i ho emfatitzo, a les plataformes digitals que és el mitjà que més va per lliure. Si més no, jo seguiré treballant perquè se’n parli, com amb el que es pretén amb aquestes quatre ratlles.
