{"id":7748,"date":"2017-03-22T00:00:40","date_gmt":"2017-03-22T00:00:40","guid":{"rendered":"http:\/\/mosaiking.com\/?p=720"},"modified":"2017-03-22T00:00:40","modified_gmt":"2017-03-22T00:00:40","slug":"pels-punta-lestrategia-comunicacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/mosaiking.com\/es\/pels-punta-lestrategia-comunicacio\/","title":{"rendered":"P\u00e8ls de punta o l\u2019estrat\u00e8gia de comunicaci\u00f3"},"content":{"rendered":"

Els p\u00e8ls de punta se\u2019m van posar al cap de cinc minuts d\u2019entrar a una perruqueria de Requena (Val\u00e8ncia). El local es veia trist, buit, sense \u00e0nima, sense color. Hi havia algun p\u00f2ster a la paret, arrugat, mal penjat, tort. Hi havia una placa fora, a la porta del carrer,\u00a0 que hi deia \u201cSal\u00f3n de Belleza\u201d (la B estava torta, mig caiguda), sense cap altre nom. Sense cap missatge. A mi em semblava una perruqueria normal i corrent. De barri. En aquest cas, de poble. De les de tota la vida. Ara, altrament dites, Sal\u00f3 de Bellesa.
\nSi el nom fa la cosa o la cosa fa el nom, aqu\u00ed vindria a tomb. Per Sal\u00f3 de Bellesa podr\u00edem entendre que no nom\u00e9s et fan el cap (com deien abans les \u00e0vies), tamb\u00e9 et poden fer manicures, neteges de cutis, depilacions\u2026 i, en aquesta perruqueria, ja us dic jo que anaven justets de feina i de tot.
\nQuina mania en canviar els noms. A mi el mot perruqueria em sona b\u00e9 per un una perruqueria. Queda molt clar que s\u2019hi ofereix. Per pentinar-te o tallar-te el cabell, jo vaig a la perruqueria. Tampoc acabo d\u2019entendre perqu\u00e8 als barbers d\u2019abans ara se\u2019ls diu perruqueries masculines. Tot i que ara hi tornen. Per\u00f2 crec que m\u00e9s per arreglar barbes que cabell\u2026
\nPer on an\u00e0vem? Ah, s\u00ed, que se\u2019m van posar els p\u00e8ls de punta un cop ja era dintre i no podia marxar. B\u00e9, poder s\u00ed que podia, \u00e9s clar. Per\u00f2 la meva anada a la perruqueria era una urg\u00e8ncia. Estava fora de casa. Havia plogut. Tenia un sopar important de feina al vespre i no portava assecador.
\nA l\u2019establiment, al \u201cSal\u00f3n de Belleza\u201d, hi havia una t\u00edmida noia rossa amb el cabell molt curt, mal tallat i mal tenyit. Vaig preguntar per la mestressa i amb un to fora de lloc em va dir que no hi era. Despr\u00e9s, va resultar ser que la mestressa era la seva mare i que la noia estava d\u2019aprenenta. El que primer em va semblar timidesa, ja que no em va dir ni bona tarda, result\u00e0 ser mala educaci\u00f3. Sense adonar-me\u2019n ja estava amb el cap en remull sense haver-li dit gaireb\u00e9 ni qu\u00e8 volia fer-me. Mentre ella fregava el meu cuir cabellut (de massatge res de res) jo pensava com havia anat a parar-hi. Quines estirades de cabell! Volia aixecar-me, per\u00f2 no em vaig atrevir. Em vaig quedar i em va \u201cpentinar\u201d.\u00a0 La noia, la que no se m\u2019havia presentat ni m\u2019havia dit gaireb\u00e9 ni bona tarda, va acabar la seva feina. Em va fer una mica el que va voler sense donar-me massa opcions. Ja que hi era, hagu\u00e9s aprofitat per tallar-me les puntes, per\u00f2 em va dir que no calia. En un no res, vaig sortir d\u2019all\u00e0 amb la ratlla al mig, diria. Pentinada, s\u00ed; per\u00f2 no satisfeta.<\/strong> Em va pentinar, s\u00ed, per\u00f2:<\/p>\n