Comença el mes d’abril. El mes dels llibres. El mes de la lectura. Us proposo un petit repte que, a més a més de ser un homenatge a les llibreries, ens convida a pensar com van triar el nom dels seus establiments (nota: mantindrem la seva llengua original, per conservar l’encant).

Potser fora La Llama de la passió per les seves peces d’humor. O una decisió poc Insòlita: saltant-se la Norma, la Llibreria de la Plaça (aprofito per comunicar-vos que aviat tornaran -ben aviat per favor, que a Sarrià de dalt estem orfes de llibres- després del devastador incendi patit el passat 30 de gener), la Calders o La22, volen ser fàcilment localitzades. La xemeneia de La Byron convida a la lectura, el cafè de la Laie, a una sobretaula. Obaga, especialment indicada a l’estiu, suggereix novel·les fosques abans de saltar als Fahrenheit 451.

Sendak i El Genet Blau ja són paraules majors per a públics menors (d’edat).

Per descomptat, llegiu sempre amb prudència, Nollegiu On the Road, millor creueu el LibreRio de la Plata. Recordeu que qui es Documenta o consulta al personal de la llibreria, sovint encerta la tria. Si entreu a Crisi i perdeu La Memòria de la ruta lectora, podeu recuperar-la amb Altaïr. I si sou persones d’alt vol, proveu a La Aeroteca. Per navegar la vida, passegeu per Ona.

N’hi ha que no fan ni un pas enrere pel que fa a l’actualitat: La Sabateria calça tots els números, La Carbonera parla en femení i l’Adserà parla en català.

Per a segones oportunitats, Re-read o Restory, si et consideres una persona rareta….

Recordeu, qui no llegeix, poèticament és un Animal Sospechoso. I la qüestió principal, La Central, és que no hi ha res que no sigui possible en el màgic món dels llibres, oi La Imposible? I com els mites a vegades tenen més poder que la realitat, invoquem a La Galatea.

Per acabar i, sens dubte, la pitjor decisió, La Fatal, seria deixar morir les llibreries. Segur que això dirien els autors més independents, amb les seves notes A Peu de Pàgina.

Sembla un joc, tanmateix, decidir el nom d’una llibreria, o de qualsevol comerç o negoci, no és tan senzill.

Aprofito aquestes ratlles per recordar el que implica crear una marca, molt més que un nom: ha de transmetre uns valors, una identitat coherent, ha de ser notòria, original, memorable i eufònica.

I en el cas de les llibreries, potser és més difícil, perquè parlem d’un sector que podria semblar bastant conservador o fins i tot “elitista” per pertànyer a l’àmbit cultural. Res més lluny de la realitat. Bruce Lee. O Christopher Lee. Fins i tot els teus texans diuen Lee. El meu signe és Leo. Primer Leo, després Messi. Algunes frases fetes servir per les mateixes llibreries a la seva comunicació demostren que volen acostar el plaer de la lectura a qualsevol persona (en aquest cas, les comunicacions eren en castellà, i els claims no es poden traduir). Altres, proposen enginyosos jocs de paraula: A mí con cuentos no, que soy la librera. Gent que vol un romanç com el de Romeu i Julieta sense saber que va ser un romanç de tres dies i sis morts. Me vuelves Lorca.

Finalment, trobem llibreries que ens conviden a la reflexió: Es necessita molta lectura per suportar tanta realitat. Més llibres, més lliures. Llegir ens fa grans. O l’orgull de ser una persona lectora: Transporto cultura, Peixos i llibres a una bossa. Altres, són una provocació: M’agraden els llibres, però m’agrada més la gent que els llegeix.

Totes les estratègies són vàlides, si volem fomentar la lectura. I si a més a més reflecteixen la personalitat de la llibreria, són excel·lents. Com aconseguir-ho? Això ja són figues d’un altre paner. Soc un llibre obert. Pregunteu-me el què vulgueu…

PS. Article publicat ahir a El Periódico, podeu clicar aquí per llegir-lo.