Un any més, ha arribat l’estiu, enguany amb més calor que mai i després d’un hivern prou complicat en tots els sentits.

Tot i que ha estat un curs difícil (final —esperem— de la pandèmia —que no de la COVID—, guerra d’Ucraïna, economia sota mínims, atur amb taxes elevadíssimes, calor des de fa mesos, gent tòxica que surt com la mala herba, alguna malaltia…), també hi ha hagut coses molt bones.

I com que a mi m’agrada centrar-me en “lo bo”, voldria compartir amb vosaltres els meus deu millors descobriments en forma d’experiència o vivència d’aquest curs, per si us poden resultar interessants durant l’estiu i fer que sigui de deu, sobretot si, com jo, us podeu prendre uns dies de merescut descans.

• Un cantant: el 2022 he descobert Miki Núñez, i no em fa cap mena de vergonya dir-ho obertament. No miro Eufòria ni segueixo gaire els cantants de moda, però un dia vaig sentir per casualitat la cançó “Escriurem” i em va encisar. És una espècie de Pecos de la meva època. El trobareu per tot arreu, però aquí us deixo el link de la cançó que tant m’agrada, “Escriurem”.

• Un restaurant: el Pa i Raïm de Palafrugell. Feia anys que hi volia anar i no ho aconseguia. Vam ser-hi per Sant Joan amb la família de Suïssa. És un espai ple de llum amb un jardí i un tracte com si fossis a casa. El menjar, boníssim, i el local, preciós (la casa pairal del 1898 de l’escriptor empordanès Josep Pla). Si hi voleu anar, cal reservar amb temps. Aquí us en deixo l’enllaç.

• Un llibre, bé, dos llibres: La fragilidad de todo esto, d’Oriol Nolis, un cant a la reconciliació amb la vida en un moment molt dur per al protagonista, i Constel·lacions, de Blanca Busquets, que narra els neguits d’una família catalana amenaçada per ETA que veu la llum uns anys després. No dubteu que seran, tots dos, els vostres llibres de capçalera d’aquests dies.

• Una platja: Murtra o anomenada també “Les Filipines”, a Viladecans, al bell mig del Delta del Llobregat. El petit Carib de Catalunya, espaiosa, amb dunes i amb unes aigües de color blau turquesa. I a només deu minuts de Barcelona!

• Una nova cultura: la ucraïnesa, del tot desconeguda per mi i descoberta gràcies a la Tania i l’Òlex, dues refugiades de Kíiv, fortes, valentes i optimistes que s’han fet una vida nova a casa nostra. Avui, ja molt amigues de la família. Us convido a conèixer aquesta cultura i a donar-hi un cop de mà a través de les moltes associacions que s’han posat en marxa a Catalunya. Aquí us en deixo una: Associació Ucraïnesa Djerelo.

• Una pel·lícula: Alcarràs. Aneu-la a veure, en versió original, sense subtítols, si us plau (els subtítols et fan perdre la màgia de la seva forma de parlar). Autèntica i emotiva, on es mostra la cruel realitat de la pagesia de casa nostra. Detalls increïbles que, si no hi has viscut, et poden passar desapercebuts (jo no hi he viscut, però el meu marit, sí).  

• Una recepta: rapet al forn. Cuetes de rap fresques, netes i un xic obertes pel mig. Prepareu un llit de patata i ceba tallades a rodanxes, salpebrades amb un raig d’oli i cap al forn un quart d’hora. Després hi poseu les cuetes al damunt, amb sal, pebre, oli i un raig de vi blanc, i deu minuts més tot junt (a dalt i a baix, a 170 graus)… i llest. Proveu de fer-lo. Us en llepareu els dits.

• Una afició: el ganxet. He descobert la meva nova passió: fer ganxet. No només et fas coses (o en fas per als que t’estimes, amb la satisfacció que això et dona), sinó que és una estona per a mi, on regna la pau i la calma que tant necessito. Mai m’hagués pensat que m’encantaria tant fer ganxet. Mama, si em veiessis, fliparies J. Us deixo el web d’on vaig a aprendre’n i on vaig a fer classe cada setmana: Can BRICALL a Sarrià.

• Un art: l’artteràpia. Aquest hivern he descobert l’art de contactar amb la teva essència mitjançant els colors. L’art dels colors, l’art de pintar la teva vida i, per tant, de canviar-la sempre que vulguis. Una meravella, jugant amb els colors, on t’expresses, descobreixes i dibuixes. Jo l’he après de la mà de l’Alinda López, una veneçolana instal·lada a València que és pura màgia. Aquí us deixo el seu perfil de LinkedIn per si voleu fer-hi un cop d’ull.

1. Una marca: Colvin. Flors fresques d’aquí, a domicili, on es cuiden tots els detalls, amb un clar posicionament: simplement, alegrar la vida del destinatari amb flors. Un packaging molt bonic, amb preus molt raonables i amb entrega exprés. Aquí us en deixo l’enllaç.

Amb aquestes coses boniques, les meves experiències top 10 de l’hivern, us vull desitjar molt bon estiu i, si en feu, molt bones i merescudes vacances.

Si us ve de gust compartir amb mi les vostres experiències boniques d’aquest any, serà un plaer rebre-les per correu, i al setembre les compartiré amb la comunitat (recordeu que som més de 2.000 persones).  I si me’n copieu alguna, també m’encantarà saber què us ha semblat.

Al juliol encara estem actius, però a l’agost desconnectem fins a l’última setmana!

Ens retrobem aviat!

Marta.