El 4 de novembre, es va commemorar el centenari de l’annexió de la Vila de Sarrià a la Ciutat de Barcelona. Desitjada per uns, no tan desitjada per altres.

Sarrià sempre serà recordat per ser la darrera població independent que es va annexionar a Barcelona, ara ha fet un segle exacte. El 1921. Durant aquest segle els sarrianencs hem estat orgullosos de ser del barri, i avui en dia, encara conservem aquest caràcter proper i de poble, que tant agrada a la resta de barcelonins i altres forans.
Tot i que la història de Sarrià es remunta als segles XIII y XIV – segons els arxius el XV ja tenia entitat de vila–, el seu topònim data segons alguns documents de l’any 986. El primer nucli constava de l’església i alguns masos al voltant. Però aquesta societat rural es va anar transformant en urbana cap al segle XVII on van fer-se les primeres cases d’estiueig. A primers del segle XX ja es considerava una de les zones més riques dels entorns de Barcelona, un dels motius principals de l’oposició del veïnat a l’adhesió a Barcelona per real decret.

Hi ha molts motius per enamorar-se de Sarrià: pots trobar tant cases modernistes, com cases de poble (velles, no antigues, sinó velles, molt velles) amb edificis avantguardistes, carrers de vianants que mantenen l’encant del poble, places i placetes plenes de vida, botigues de tota la vida on et saben el nom i el cognom, el mercat amb estètica de totxana i les seves 22 vidrieres i la façana piramidal (amb més d’un segle de vida, el 2011 va fer 100 anys) amb molts paradistes que son relleu generacional, alguns amb tercera generació, escoles i universitats de primer nivell, amb el Parc de l’Oreneta que comunica amb el pulmó de Collserola i per acabar, amb una amplíssima oferta gastronòmica apta per tota mena de paladars segons el grau d’exigència i la capacitat de la butxaca.

Tot això és el que fa que el nostre barri tingui entitat pròpia, com tenen les marques. Fins i tot, als barris o territoris amb personalitat única, alguns experts s’han atrevit a dir-ne marca-ciutat (en aquest cas, marca-barri). Una marca-ciutat (marca-barri) va més enllà de ser una marca turística, un eslògan notori o una identitat visual. Es pot crear o es pot ser. Es tracta de què el territori tingui un significat propi, uns valors seus, autòctons, que ajudin a connectar les persones i entitats del lloc en qüestió.
Perquè la imatge d’una ciutat i d’un territori es pot canviar, construir (o no seria el cas de Bilbao?) o simplement, com el cas de Sarrià, mantenir.

L’evolució dels territoris i la relació que tenim amb ells, dóna pas a una gran oportunitat: passar de ser un escenari a ser el protagonista de l’obra.

Sarrià ho té tot per ser una marca, puix ja té una identitat pròpia, uns valors i una personalitat única que la diferencien dels altres barris de Barcelona. Un indret ben especial que el fa el veïnat, els locals emblemàtics, els comerços (cada cop menys) de tota la vida, els botiguers, el mercat, les parades, els parcs, les fires, les placetes i les terrasses, els coneguts, els amics, la gent, El Diari El Jardí, la Festa Major, la casa de la vila. Això és l’essència de barri. Allò que el fa únic, diferent i entranyable, per això es pot considerar una marca.

Viure a Sarrià és un orgull i ara com ara també un privilegi. 

Nota: aquest article, surt publicat en paper avui mateix al número 79 del Diari El Jardí (www.diarieljardi.cat)