Què és la taxa rosa? És com es coneix popularment la diferència de preu que té en el mercat un producte etiquetat per al públic femení respecte a un d’igual però que no porta aquesta etiqueta. A alguns països europeus, el fet que un producte estigui dirigit especialment a dones, fa que el seu preu augmenti entre un 20% i un 50%, encara que la qualitat no sigui superior. Sovint l’única diferència és que el producte passi a ser de color rosa, com per exemple les fulles d’afaitar, encara que només per a un 3% de dones, aquest sigui el seu color favorit. Ha estat denunciat per diversos col·lectius socials, que el consideren un “impost ocult discriminatori” a les dones, ja que els fa pagar de més pel mateix producte.
I per què paguem més per un producte per dones? Una cosa és la diferència de preu, de cost i l’altre el que estem disposats a pagar. Les marques han detectat que el fet de “feminitzar” segons quins productes, i diferenciar-los amb atributs (el color n’és un) els pot fer augmentar el preu. I és clar, se n’aprofiten. Per exemple els articles de cosmètica: com que hi ha més demanda femenina, les empreses aprofiten l’estirada en una estratègia legítima. Perquè les dones (segons quines) ho paguen. Es veu que el 80% de les compres encara les fem les dones (agradi o no és així).
El preu d’un producte depèn del valor que té en el mercat, i empíricament les dones donen més valor a alguns productes com la cosmètica, (igual que els homes en donen a altres) i això permet que les empreses augmentin el preu. Les dones valoren la bellesa i l’estètica més que els homes i és precisament i potser és això el que ha de canviar. Si el consum canvia, les marques s’adapten. L’oferta s’adapta a la demanda. És una llei de mercat. Oferta i demanda.
Pot ser tractat com una injustícia, però igual d’injustícia que un noi pagui per entrar en una discoteca o en un portal d’internet per lligar, i una noia no.  La UE com a societat ha de lluitar i alertar contra aquest fet, però com en molts altres casos de comunicació mal entesa que ven coses que no són i no expliquen els beneficis reals del que ens venen i que ens demanen un preu més alt sense motiu real. Alimentació, roba, estètica, telefonia …

Simone de Beauvoir va escriure que l’opressor no seria tan fort si no comptés amb la complicitat del grup oprimit. És la lluita per la igualtat i no l’èmfasi en la diferència el que ens donarà llibertat. Per això, siguem rebels i mantinguem l’alerta davant qualsevol crida al “rosa” perquè molt probablement amagui una discriminació per a nosaltres.
De tot això en vam parlar a la tertúlia de divendres passat al No ho sé de Rac 1, amb Jordi Armenteras & Co.  Aquí l’enllaç (ull cal que clickeu al posdcast de les 22 hores)

I per acabar, us recomano el monòleg d’Ellen Degeners. Mireu-lo i opineu. Una bona forma de desmuntar la taxa rosa…