Dimarts, 3 d’octubre, la meva filla feia 9 anys. La història que s’escriurà d’aquests dies no ho inclourà, però per molts més aniversaris que passin, a casa, aquestes nou espelmes bufades per la Maria entre plors i rialles, les recordarem perquè ho vam fer plegats quan tornàvem de la manifestació de l’aturada general del dia. Vam intentar desconnectar-nos de la realitat, però només vam poder fer-ho el moment del sopar. Sovint ens preguntem si com a pares som uns irresponsables per fer partícips als nostres fills de l’actualitat. Potser sí. Però fer-ho en la seva justa mesura, pensem que és educatiu també. Les coses, com són, sense amagar-se.
Per sort, han passat uns dies, i aquest cap de setmana ho hem celebrat com Déu mana.
Al Tibidabo. A la cua del Tren de la Bruixa, ens vam posar a parlar amb els altres cuaires sobre tot això de la marxa de seu socials (que no d’empreses) de Catalunya. I just en aquell moment em va trucar la Berta (una amiga de la facultat) per dir-me que, si pogués, el Bonet fins i tot s’emportaria les vinyes… Quina millor manera d’il·lustrar la realitat, a punt d’entrar a l’atracció! Atracció? Per a mi no ho és. Tinc por, tinc por d’entrar al túnel, tinc por de la bruixa, de l’escombra de la bruixa… Però no li diré a la Maria… Haig de superar la claustrofòbia, haig de superar pujar al tren, haig de superar la cara lletja de la bruixa perquè arribarà el moment en què sortiré del túnel! Igual com el nostre país. Sortirà del túnel.
Li vaig dir a la Berta que la trucaria al vespre i en parlaríem. Però, anava donant tombs a tot plegat: és una estratègia, la nova estratègia de la por. Com diu en Xavier Sala-i-Martin, incansablement a Twitter: Dir que te’n vas perquè trasllades la seu social és una manera barata (de fet, és gratis) de seguir l’estratègia de la por. Probablement, el govern espanyol ha pressionat perquè el Banc de Sabadell i CaixaBank, entre molts més, treguin la seu de Catalunya.
Avui els bancs no paguen pràcticament cap impost a la Generalitat que només recapta successions, l’Impost de Societats, l’IVA i l’IRPF es paguen a l’Agència Espanyola, l’AEAT. La Generalitat rep una transferència de l’Estat corresponent a una part d’IVA i d’IRPF. Res de Societats. Si un banc té la seu social a un altre estat (a Espanya, França…) i les seves sucursals són a Catalunya haurà de pagar l’IRPF dels treballadors de les seves sucursals a casa nostra. Pel que fa a l’Impost de Societats haurà de pagar a Catalunya pel fet de tenir-hi un establiment permanent. Ho apunta Elisenda Paluzie (companya meva de carrera) que manté que amb un estat independent recaptarem més impostos que ara fins i tot en el cas d’empreses que hagin traslladat la seu social preventivament.
Les empreses i els bancs que marxin no s’emporten res (les vinyes de Freixenet seguiran on són, igual quel els caixers de CaixaBanc) i la seva seu social pot ser un despatx de 4 metres quadrats amb un telèfon i una persona que l’atengui, Niño Becerra ho va dir en directe a la Cuatro. Si són a un país on la moneda és l’euro, tenen la protecció del Banc Central.
Les empreses del s. XXI estan a qualsevol lloc. O, sabem on tenen les seus socials Google o Amazon? Com els autònoms que tenim el domicili fiscal a un lloc i treballem en un altre. O com els centres de dades de CaixaBank segueixen al Parc Tecnològic de Cerdanyola, comenta Albert Cuesta a Twitter.
És una operació tàctica amb missatge bidireccional: un impacte petit quant a canvi de seu, un impacte gran quant a calmar els inversors.
I com els afectarà en l’àmbit de marca a tots aquests bancs i empreses? Molts Ajuntaments i particulars han tret els diners. Aquest fet té poc impacte en l’àmbit econòmic, perquè no viuen d’això. El Banc de Sabadell només té el 20% del seu negoci a Catalunya. Però, sí que viuen molt en l’àmbit de la imatge, de la marca… Al llarg dels anys, les caixes i els bancs han generat un imaginari. Les caixes d’estalvi SÓN NOSTRES (encara que no m’imagino aquest lema cantat als carrers) un sistema autòcton que des de fa un temps ja s’han carregat. O, ens doldria igual, en lloc de la marca Sabadell fos la marca Sebastòpol? Veieu? Tot passa pel màrqueting… Aquest, però, és el màrqueting emocional. Els nostres cervells es construeixen per la cultura i l’idioma. I el nostre cervell consumeix molta energia i aquests dies està sota mínims. Haurem de tornar als parcs d’atraccions.
Per tant, que ningú no tingui por de tenir els diners al banc. NO cal treure els diners ni patir pels estalvis. Tranquil·litat i sense por. @XSalaimartin
Em sembla que dilluns aniré a l’oficina de Caixabank a mirar com tinc el compte cadascú s’entreté com més li plau. @lluis_llach
Quan ens independentitzem entenc que alguns bancs traslladin la seu a l’eurozona. Però fer-ho ara és un xantatge polític que no oblidarem! @MainatJM
No es cierta la fuga de Freixenet, Gas Natural, Banco Sadadell… Es sólo postureo. No tiene impacto fiscal @Pedro_Arancon
