Quan el nom sí que fa la cosa o Partit Demòcrata Català
La publicitat i la política haurien de tenir molts punts en comú. El dia que els polítics tractin als partits polítics com a marques, amb uns valors, amb uns trets diferencials i comencin a parlar en clau de benefici, tot anirà millor. O si més no, tot anirà diferent. I com que pitjor no pot anar, penso que sempre anirà a millor. Ni que sigui #aunamiquetamillor.
Cinc reflexions arran del Congrés Fundacional de la nova Convergència de dissabte:
1. En què es diferència CdC (ara PDC) de Demòcrates i d’ERC? Això és el primer que hauria de quedar clar en el nou partit. Més enllà del nom. Això és la base, l’essència d’una marca. I per tant, d’un partit polític.
Diumenge passat Lluis Bassat a Autèntics.CAT amb la Xantal Llavina, posava un bon exemple de gran campanya de publicitat en política, la primera de Barak Obama. Diferènciadora, notòria i memorable.
Tenia una estratègia de comunicació, amb un missatge clau a transmetre. Diferent i únic. I dit d’una forma notòria i memorable: “A partir d’ara, amb Obama, els americans seran capaços de tot”. El Yes We Can.
Un nom, com una campanya, neix d’un llarg procés de feina, no d’una reunió o d’un brainstorming entre no professionals. Cal respectar la feina del publicista, que va molt més enllà del disseny gràfic. Des de pensar en uns valors de marca, què dir i com dir-ho, fins al nom (o us penseu que Google o d’Apple va néixer d’una assemblea?).
Una marca és allò que vols que pensin de tu quan no ets al davant. I es forma amb el nom, els valors, el claim o eslògan (com a resum de missatge clau) i el logo (la representació gràfica de tot això). Perdura en el temps. No es pot fer a la babala. Cal crear-la des de la reflexió, des de l’estratègia, des dels valors, des de les característiques, des dels avantatges diferencials. I sobretot, parlar sempre en clau de benefici. Què puc fer jo per a tu? Que farà PDC, o ERC o Demòcrates per la societat? Per què t’haig de votar a tu i no a un altre partit. La unique selling proposition. La proposició de venda. El missatge clau en una frase.
2. Per què es va canviar el nom?
És allò de yo me llamo Josep Lluís, aquí y en la República Popular de la China… Mireu Volkswagen amb la crisi del Dièsel o Mc Donald’s l’època del “menjar escombraries” i de les vaques boges. Van canviar de nom? No, van canviar de posicionament, però no de nom. De com volien ser percebuts pel seu consumidor.
Jo hauria mantingut el nom, canviant el missatge clau. El què dir de la nova convergència.
3. Els primers dos noms de divendres al vespre
Com es poden presentar dos noms com aquests i dir que els han treballat amb uns publicistes? Però qui ha cobrat per això? Estaria bé que es fes pública l’empresa. Allò que havia de ser una anècdota, va acabar sent el pal de paller del Congrés. I en aquest cas, el nom sí que fa la cosa…
- Més Catalunya
- Catalans Convergents
Què volen dir exactament? On és la diferenciació? I la innovació? I la sonoritat? I la notorietat? I el factor sorpresa? I la coherència? I la credibilitat? Si no tots, algun…
I un cop mort el gos, morta la ràbia. Morts Més Catalunya i Catalans Convergents … calia assumir l’error i aturar-se. Calia reflexionar-ho bé i no tornar a fer propostes a tall de “brainstorming”. I sobre una nova base sòlida, llavors en tot cas votar. Però no fer comissions a corre cuita per anar dient noms.
4. Els tres noms proposats a la segona fase
- Partit Demòcrata Català, còpia de Demòcrates. I com diu el meu fill de 9 anys, quin serà el “nom curtet”? Tot i que una de les 4 mesures que han demanat els Demòcrates, que mai s’utilitzi el gentilici, es volgués complir des de dintre, serà impossible, doncs el gentilici el posaran des de fora el partit. I això del canvi de “Partit” per “Convergència”? Convergència era l’essència, com ara ho serà Demòcrata. I quin serà el domini? I les etiquetes a xarxes socials?
- Junts per Catalunya, massa propera a Junts pel Sí, altre cop problemes i controvèrsia amb una marca ja registrada, en aquest cas amb un altre company de camí, ERC.
- Partit Nacional Català, els Nacionals. Sense paraules. Em recorda al NO-DO…
I un nom més innovador? Com Google, o com Apple o com Nike? No volien ser moderns? Un cop “matat” Convergència, alguna cosa molt més innovadora, creativa i moderna, però treballada…
5. Gran campanya de branding per Demòcrates
Tot això, sense que els convergents, ai perdó els del Partit Demòcrata Català, se n’hagin adonat, ha beneficiat i molt als Demòcrates. Una gran campanya de comunicació de franc per Demòcrates. Jo d’ells, me n’aprofitaria…
De tot això, en parlàvem ahir a la tertúlia de Joan Maria Pou de les 21.00 h al No Ho Sé de RAC1
Molt contenta d’haver participat enuna tertúlia on es pugués parlar de l’actualitat no només en temes periodístics i polítics… Parlar de tot plegat des del punt de vista publicitari, va ser un plaer. Gràcies per convidar-m’hi!
