L’altre dia estava parlant amb la psicopedagoga Anna Llenas del concepte out of the box (fora de la caixa), ideat per Mike Vance, que s’ha dedicat a la cerca de les claus que bloquegen el procés del pensament creatiu, i em va obrir un món de possibilitats, tant personals com professionals.

La frase out of the box s’utilitza per descriure un pensament o una solució innovadora, no convencional, diferent. Aquesta expressió prové del repte del “problema dels nou punts” (nine dots problem), en què es demana connectar nou punts disposats en una quadrícula de tres per tres amb només quatre línies rectes sense aixecar el llapis del paper. La solució requereix que les línies s’estenguin més enllà dels límits implícits del quadrat format pels punts, literalment, “pensant fora de la caixa”.

Lligam amb les marques

Pensar fora dels paradigmes habituals és interessant per a tothom, però especialment per a les marques i les seves campanyes de publicitat. En un mercat saturat i competitiu, les marques que es distingeixen són aquelles que es permeten ser creatives, innovadores i audaces. Aquelles que surten de la caixa. Si amb la nostra marca fem sempre el mateix, arribarà el moment en què formarà part del paisatge del mercat i ja no se’ns veurà ni se’ns distingirà.

Com a exemple d’aquest pensament i a punt per a les vacances, us vull parlar de les campanyes de trànsit, abordant el Servei Català de Trànsit com una marca que té com a missió gestionar-lo, juntament amb la seguretat viària a Catalunya, per reduir els accidents de circulació i prevenir els sinistres.

Si fem un recull dels darrers trenta anys, l’estratègia de comunicació ha sigut la mateixa: plantejar les campanyes en clau de desgràcia, d’accidents, del que passarà si no complim les normes viàries.

Si bé són campanyes de sensibilització i d’educació multicanal sobre els riscos associats amb les conductes perilloses al volant, duríssimes, començo a dubtar que compleixin l’objectiu de fer-nos canviar. Amb un to emocional, sovint explicant històries reals, amb testimonis i elements visuals molt impactants per crear una resposta emocional i augmentar així la consciència i la responsabilitat; treballant amb altres institucions i entitats com el Servei Català de Trànsit, Mossos d’Esquadra, Guàrdia Urbana i/o associacions de víctimes d’accidents de trànsit per donar més força al missatge, i oferint dades estadístiques sobre accidents de trànsit per identificar les àrees i grups de risc més elevats i així focalitzar els esforços.

Missatges clau que comuniquen:

Velocitat: “A cada velocitat, la seva conseqüència”; alcohol i drogues: “Si beus, no condueixis”; distraccions: “Al volant, 0 distraccions”; ús del cinturó de seguretat: “Cinturó, sempre”; ús del casc: “La moto no et protegeix, el casc sí”; vianants i ciclistes: “Respecta els més vulnerables”.

Enguany, tots hem pogut veure la campanya “Dalt del cotxe, 0’0” amb la cançó que tots coneixem Dalt del cotxe hi ha una nina, que tracta sobre el risc amb resultat fatídic de combinar el consum d’alcohol i de drogues amb la conducció.

Totes aquestes campanyes han sigut fonamentals en la reducció d’accidents i en la creació d’una cultura de seguretat viària a Catalunya. El focus ha sigut sempre posar la vida i la seguretat dels ciutadans al centre de totes les iniciatives

. Tot i ser campanyes molt crues i molt dures, tinc els meus dubtes, com deia al principi de l’article, que siguin decisòries per assolir el que volem assolir: reduir morts i sinistralitats. Són campanyes que ja no impacten per formar part del paisatge.

Jo em pregunto… i si canviéssim l’estratègia de comunicació i el missatge clau a comunicar?

I si en comptes de parlar d’accidents, parlem de conducció tranquil·la.

I si en comptes de parlar de morts, parlem de vius.

I si en comptes de parlar de ferits, parlem de gent sana.

I si en comptes de parlar dels que ja no tornen a casa, parlem dels que sí que hi tornen.

Als catalans ens agrada viure, ens agrada la vida, gaudir-la i viure-la amb intensitat. I és que a Catalunya som de vida.

Senyors del Servei General de Trànsit, amb total humilitat els dono un cop de mà. Què els semblaria una campanya en què l’estratègia de comunicació fos la de mantenir-nos vius, amb un missatge clau que parlés de la vida? Potser amb més confiança i positivisme tindríem una conducció molt més segura, amb més consciència de les conseqüències de saltar-nos les normes…

Mantenir-nos vius és cosa de tots, no només de l’SCT, perquè a Catalunya tots som de vida. Perquè #josocdevida.