L’inici de juliol s’anunciava que TV3 i Catalunya Ràdio es fusionionaven en una nova marca, el 3Cat. Segons la informació difosa per ells mateixos, “la idea és transformar l’estructura tradicional de televisió i ràdio en una gran fàbrica de continguts”. Aquesta plataforma des de primers de setembre que ja està en marxa.

Anem per parts. D’una banda, us seré sincera, trencar del tot amb una marca que funciona, sense un bon motiu aparent, se’m fa estrany. Tanmateix, hi podria haver una explicació. Hi ha qui pensa que alguns mitjans dels anomenats tradicionals, com la televisió i la ràdio, estan morts.

En el meu cap, em venen tres formes d’assolir aquest canvi.

1. Un canvi dràstic, total. En aquest cas, el canvi vindria per intentar enganxar el públic més jove públic que ve amb les noves tecnologies de sèrie? Serà una bona estratègia de marca si els continguts i formats de la nova 3Cat van en línia: amb informació del seu interès, i espais atractius tant visualment com a l’oïda, amb accés il·limitat, promovent la interacció i l’entreteniment. Què passarà amb la resta de públic? Es podran mantenir tant la missió i com els principis de la marca? Segons el mandat del Parlament, la missió d’oferir a tots els ciutadans de Catalunya, un servei públic audiovisual de qualitat, compromès amb els principis ètics i democràtics i amb la promoció de la cultura i de la llengua catalana. La producció i difusió d’aquest servei es gestionarà amb criteris d’eficiència i buscant la màxima acceptació per part del públic.

• Una actualització. La Corpo potser vol actualitzar-se, evolucionar i adaptar-se a la societat d’avui, per no semblar caduca?  Potser vol fer algun canvi (o crear una nova necessitat), per fer una rentada de cara de la marca. Això sí, sense canviar l’essència de la marca: valors, missió, visió. En aquest cas, també ha de canviar la imatge corporativa. I del tot. De moment, només ho ha fet en part…

• Una nova marca. Apostar pel rebranding, que canvia, a més de tots els aspectes anteriors, els valors, missió i visió d’una marca, afectant a totes les àrees. Aquesta opció, és la més agosarada. Arriscat en un moment per ambdues institucions, del tot arrelades i consolidades.  Si fos així, seria necessari, millor dit, imprescindible, un profund estudi de mercat per detectar les conseqüències que podria comportar aquest canvi de timó.

La nova marca, el 3Cat, ha estat qüestionada per diferents motius, que van des del color triat, associat inevitablement al PSC, com la desaparició de la paraula TV o la conversió de la bandera catalana en unes ones electromagnètiques (obro parèntesi…). I afegeixo, dues tipografies barrejades, on el 3 sembla la M de Memora (premonició…). Altres parlen del 3. Quan es va llançar TV3, encara vivíem gairebé en blanc i negre. Només hi havia el primer i el segon canal (o UHF). Tenia tot el sentit del món que la tele catalana fós la Teletrés.

Senyors, en ple segle XXI, envoltats d d’intel·ligència artificial, hem de matar les tv només pel fet que siguin mitjans tradicionals? Torno al primer punt, si passa, què fem amb el públic fidel de tota la vida?  Dades demogràfiques de l’INE de 2022 apunten que la població ha registrat un nou màxim d’envelliment, el 133,5% (ja es comptabilitzen 133 persones més grans de seixanta-quatre anys per cada 100 menors de setze). Seria prou intel·ligent passar de puntetes per aquesta dada tan rellevant?

I sí, també hem de ser digitals perquè formen part d’una societat digitalitzada: ens informem, comprem, opinem, conversem, gestionem en línia, a qualsevol moment i amb tot el món, sense fronteres. Un món obert on les marques grans, mitjanes i petites han de tenir el seu lloc.

Potser d’aquí a dues o tres generacions la majoria dels mitjans convencionals ja seran com la Lexicon 80 d’Olivetti. Però de moment les marques han de treballar amb i pels seus clients, tots. Mirant cap al futur, és clar, però sense oblidar el que ja tenim i, per tant, fidelitzar-ho com Déu mana. Canviar de companyia telefònica o de banc requereix molt d’esforç. De canal de TV o d’emissora de ràdio, només és un clic. TV or not TV, aquesta és la qüestió…

Article publicat a El Periódico el 6 d’agost.