El perill de la publicitat enganyosa en la salut mental i com ens en podem protegir

El mes passat vaig parlar de les línies vermelles de la publicitat, quan ens referim a campanyes de publicitat o de comunicació dirigides a millorar la salut, en general, arran d’una campanya que vaig detectar sobre un producte per a la ressaca. L’anunci incentivava a beure alcohol amb la promesa que, gràcies a una píndola miraculosa, tots els efectes negatius desapareixerien l’endemà.

Avui segueixo preocupada per un fenomen similar, però encara més perillós: la publicitat enganyosa relacionada amb la salut mental. En un món cada cop més digitalitzat, l’accés a la informació sobre salut és més ampli que mai. Això ha creat una saturació de recursos, especialment en l’àmbit de la salut mental, en el qual s’ha vist una proliferació de teràpies alternatives, coaches, cursos i gurus sense base científica ni acreditació regulada.

Aquesta saturació de l’intrusisme ha crescut exponencialment a les xarxes socials, i en especial a Instagram. Persones vulnerables busquen de manera desesperada solucions per a l’ansietat, depressió i altres trastorns mentals, fet que ha donat lloc a una allau d’empreses i marques que prometen cures miraculoses per a aquests trastorns, sovint a través de pràctiques dubtoses i enganyoses.

Un exemple recent d’aquest tipus de publicitat enganyosa l’he trobat en la història de la Joana, una coneguda meva de 45 anys amb un trastorn d’ansietat generalitzat sever amb trets obsessius de personalitat. A Instagram, va trobar un guru de “Sanació Emocional Integral” que prometia sanar-la en només una sessió de dues hores per un preu de 450 €. Atreta pels testimonis aparentment autèntics, per la desesperació en els seus símptomes i pel carisma de l’instructor, la Joana va gastar una part significativa dels seus ingressos mensuals sense obtenir resultats positius (val a dir que 450 € és aproximadament el 30% del salari mínim interprofessional). De fet, la somatologia fins i tot va empitjorar.

El més gros és el tipus d’estratègia de comunicació que maneguen. Fan servir testimonis falsos, o si més no dubtosos, amb històries d’èxit que manipulen emocionalment i atrauen persones vulnerables. Inventats? Exagerats? Falses esperances? Si més no, cal tenir-ho en compte. Una altra forma de persuadir és fent servir terminologia científica com “energia quàntica”, “alineació de txakres”, “alliberació de cuirasses” o “teràpies estratègiques breus” per simular teràpies científicament fonamentades, tot i que no ho siguin. I ja, com a cirereta del pastís, manipulen les emocions i la desesperació  quan ofereixen solucions ràpides i fàcils a problemes complexos amb falses promeses que van més enllà de la veritat. L’overpromise, o més enllà de la promesa, que diem a la nostra professió.

Tot això pot comportar certs perills amb greus conseqüències per a la salut mental. Teràpies que poden retardar o invalidar tractaments efectius, agreujar símptomes o crear falses expectatives, fet que comporta que es pugui arribar a desconfiar dels professionals certament qualificats. La manca de regulació fa que sigui difícil denunciar aquests casos i els usuaris queden sense protecció legal ni cap mena de suport.

I jo em pregunto: com identificar aquest tipus de teràpies per, si més no, tenir en compte a què ens estem enfrontant? És crucial cercar professionals acreditats. La diferència entre terapeutes llicenciats o acreditats i coaches sense formació específica pot ser una qüestió de salut; aprendre a qüestionar les promeses extraordinàries i verificar l’autenticitat dels testimonis és essencial per evitar ser enganyats. Aprendre a tenir paciència i no deixar-nos impressionar amb missatges banals i falses promeses curtterministes. Per tant, informar i educar el públic sobre els perills d’aquestes pràctiques és una eina poderosa per prevenir fraus. A més, és important saber com denunciar aquests casos a les autoritats pertinents.

L’auge de teràpies alternatives i gurus a les xarxes socials presenta un desafiament important per a la salut mental. La publicitat enganyosa no només pot ser econòmicament costosa, sinó que també posa en risc la salut de les persones. És crucial fomentar l’educació i la regulació per protegir les persones vulnerables i assegurar que rebin l’ajuda professional i efectiva que necessiten. Al nostre país, disposem de grans professionals i centres acreditats que ofereixen ajuda per a tota mena de casos i de butxaques. Faig una crida al Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, a la Federació Salut Mental Catalunya, així com al Departament de Salut de la Generalitat per si hi ha alguna forma de treballar en una campanya de conscienciació que informi i expliqui bé la diferencia entre un professional acreditat i un terapeuta que ha fet una simple formació i les possibles conseqüències de millora o empitjorament si en triem un o l’altre. Em poso a la vostra disposició per parlar-ne i treballar-ho plegats. Gràcies i continuem.