Al cap dels anys, hi ha hagut força relacions exitoses entre el món esportiu i el comercial. Ara bé, si n’haguéssim de destacar una, seria la unió entre Michael Jordan i Nike. No n’hi ha hagut cap altra d’igual fins ara amb aquest impacte mediàtic.
Aquests dies els amants tant del màrqueting com del Bàsquet estem de sort, perquè tenim una pel·lícula, Air, que ens explica els orígens de la marca. Descriu com Nike i Michael Jordan van canviar les regles del màrqueting esportiu, establint unes noves bases del patrocini de jugadors i, de passada, van arrasar amb la competència (Adidas i Converse) creant una unió indissociable de la marca amb l’èxit.

Air, la pel·lícula, és la història d’una marca. Com Nike aconsegueix entrar al mercat de les sabatilles de Bàsquet gràcies a una magistral estratègia de màrqueting i, sobretot, de comunicació, basada en l’empatia. Amb entendre el client, en aquest cas el prescriptor principal i les seves necessitats.

Als mitjans es parla del fet que Air és la història d’un logo, però no és la història només d’un logo. És la història d’una marca. Una marca amb un logo magistral, sí, però amb un nom, amb una estratègia de comunicació, amb uns valors, amb un disseny de producte, amb uns beneficis, amb una raó de ser… per tant, una marca amb tots els ets i uts.

El director Ben Afleck revela la increïble associació entre el jove i gens conegut Michael Jordan (encara no havia jugat cap partit professional quan Sonny Vaccaro de Nike el va descobrir i desitjar), i la incipient divisió de Bàsquet de Nike que va revolucionar el món de l’esport i de la cultura en general amb la nova marca Air Jordan.
També parla d’una forma de treballar atrevida, amb un equip professional molt poc convencional que s’ho va jugar tot per crear una línia de sabatilles esportives inspirades en el jugador que en aquell moment estava a punt de firmar un contracte milionari amb Adidas o Converse – líders del mercat de sabatilles esportives en aquell temps, any 1984.

Aquesta trepidant aventura al voltant de la postura intransigent de la mare de Jordan que creu en el seu fill. Ella té molt clar que el seu talent pot canviar el món en molts sentits. Una mare que també s’ho juga tot i, que gràcies a Nike, el converteix en un referent en el món de les vambes. L’afaire Air amb Nike i Michael Jordan es pot dir que fou l’inici del màrqueting esportiu.

A partir de 1985 Nike comença a obtenir rendiment del seu acord amb Jordan gràcies al primer model AIR JORDAN 1; sabatilles que eren negres i vermelles prohibides i retirades per l’NBA, perquè obligava a jugar amb sabatilles un 51% blanques…

És en aquest moment quan la comunicació juga un paper crucial. L’agència de publicitat Wieden+Kennedy (responsables també de l’eslògan de Nike Just do it) converteix en una oportunitat un problema per la marca. Fa que el que és prohibit sigui desitjable amb aquest concepte: “El 15 de setembre NIKE va crear una nova sabatilla revolucionària; el 18 d’octubre l’NBA les prohibeix en els seus partits. Per sort, l’NBA no pot impedir que tu les portis”. Magistral. Les Air Jordan es van trencar estocs.

Jordan, la llegenda de l’NBA es va retirar definitivament el 2003, però la seva marca Air, juntament amb Nike, continuen essent una de les marques més rendibles del món esportiu. I del món en general.

Un cas d’èxit on una marca i un personatge famós i molt influent es beneficien l’un de l’altre. AIR sense Jordan no hauria arribat a tocar el cel. Jo em (i us) pregunto: Jordan sense Nike hauria arribat a ser qui és? Mai no ho podrem saber…