El #26J en clau de comunicació

El #26J en clau de comunicació

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin

ARTICLE

L’Estat espanyol ha tornat a parlar, i el que ha dit és claríssim: no al canvi. Unidos Podemos no ha aconseguit convèncer els votants del PSOE; el pacte amb Izquierda Unida li ha servit de ben poc. Ciudadanos ha patit una davallada que ha beneficiat al PP. El resultat és un Congrés fragmentat sense cap majoria absoluta clara, però a més a més les forces de la nova política no han aconseguit l’objectiu de guanyar terreny davant de PP i PSOE. EL 26J (una mena de segona volta del 20D) s’ha resolt amb un guanyador clar: un reforçat Mariano Rajoy, amb 14 escons més. Potser no aconseguirà ser president, però ell és el principal beneficiat de la repetició electoral.

Els meus titulars després del #26J:

  • Les enquestes i els sondejos no funcionen. Per què les investigacions de mercat funcionen i les enquestes no? L’entorn d’unes eleccions és molt més volàtil que l’entorn d’una marca.
  • Tenim un país amb molta creativitat (i molt temps lliure) Els memes van tenir molta rellevància entre els sondejos i els primers resultats. De nou, el poder de les xarxes socials i com cal vigilar amb la informació no contrastada que s’hi publica.
  • L’immobilisme guanya al canvi. Espanya és blava, menys Catalunya i el País Basc que són liles. El blau del PP s’imposa, i ara amb més força que el 20D.
  • Les campanyes electorals i la jornada de reflexió, tenen realment el sentit que han de tenir? Realment el fet de què el polític durant 15 dies expliqui el seu programa, fa que la gent canvií el seu vot? És realment la campanya el que ha fet que el PP hagi guanyat 14 escons i que el PSOE n’hagi perdut 5? Potser en el cas de Lleida sí…
  • En política, s’inventen paraules noves, com en qualsevol altra disciplina. Dues paraules noves “sorpasso” i “pacteclosques” que començaran a formar part del llenguatge polític populista com el “pas al costat”, el “pucherazo” o “la festa de la democràcia”. Pobre de qui torni a dir que només els publicitaris inventem parauletes.
  • Es patrocinaven els resultats electorals de segons quins mitjans amb campanyes a Google Adwords. Bona idea, per augmentar audiència, algun mitjà va fer una campanya SEM (Search Engine Marketing)
  • Ahir el logo de Google Espanya evocava les eleccions estatals espanyoles. Cada lletra d’un color amb una papereta i una urna.  Eren els colors dels partits polítics? O eren els colors de Google?
  • Tothom parla del Congrés i gairebé ningú del Senat. Ens podrien explicar què és i per què serveix el Senat? I no em convenç dir que el Senat retifica el Congrés… De la marca Senat i de la marca Congrés, cal aclarir els valors i els beneficis de cada una d’elles.
  • El 100% dels resultats escrutats no inclouen tots els vots per correu (els dels residents de fora de l’Estat Espanyol).  Si segons sembla, aquestes eleccions el vot per correu ha estat tan elevat, és possible que canvií alguna cosa? Sinó, perquè serveix el vot per correu i la campanya del vot per correu?
  • I finalment com sempre, tots han guanyat … Perquè tot depèn des de quin prisma es miren les coses, però tots han guanyat…

Bé, d’això n’he parlat aquest matí a El Matí de la República amb l’Èric Bertran.