Ets d’aquelles persones que et fan cosa els espais tancats? No t’agrada viatjar per sota terra? Detestes els túnels, els ascensors, els trens, els avions …
Jo en sóc una. Jo pertanyo a aquest grup. Al grup dels claustrofòbics. Potser podria dir que sóc una ex-claustrofòbica, amb la boca petita… I ho dic obertament. I no me n’amago. Com diu una bona amiga meva farmacèutica, hi ha qui té colesterol, hi ha qui té hipertensió, i hi ha qui té claustrofòbia i hi ha qui té por a les aranyes. Amics, qui no té un all, té una ceba, i… qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra.
Us explicaré un cas. Verídic. Tan verídic com que és meu. El meu cas viscut en primera persona.
Ara a finals de gener, farà un any que vaig fer un curs de perdre la por a volar (la claustrofòbia inclou pujar en un avió). Amb Air Europa. Amb el Comandante Alfonso de Bertodano. En aquest curs vaig aprendre que jo no tenia por a volar, que el que em feia por de volar era la claustrofòbia. Al curs em van donar eines molt útils i molt vàlides per aplicar-les, tant en volar com en el meu dia a dia. Tècniques psicològiques basades sobretot en la respiració i en la relaxació muscular.
Fet el curs (amb vol a Mallorca inclòs) vaig decidir aplicar les tècniques apreses en el meu dia a dia (tren, ascensors, túnels…) i a poc a poc la meva claustrofòbia va anar millorant. Reconec que no ha desaparegut del tot, però en molts aspectes ha millorat. Ja no evito, m’enfronto a les situacions que no m’agraden, a gairebé totes, amb espais tancats inclosos, les afronto!
Veient que això m’havia funcionat, vaig pensar a idear i proposar fer un taller a FGC amb la missió d’ajudar als usuaris com jo a perdre la por de viatjar per sota terra i poder agafar el tren (o metro) com a habitual mitjà de transport.
Vaig contactar-los, els n’hi faig fer cinc cèntims, i vaig tenir la gran sort que a priori la idea els va agradar. De seguida ens vam posar en marxa.
A partir d’aquí, sorgia el gran repte. Detectada la necessitat, aproximadament un 10% de la població sofreix algun tipus d’ansietat, sorgia la idea. Crear uns tallers teoricopràctics per ajudar a perdre la por anar per sota terra i a viatjar en tren. Llavors s’havia de crear un projecte dotant-lo d’entitat i de contingut. Del projecte crear la imatge, amb uns valors i una personalitat, amb un engagement. I de la imatge, dissenyar la campanya de comunicació, per arribar a la gent, al públic objectiu, per donar a conèixer el projecte.
I així ho hem fet. Hem dissenyat uns talles teoricopràctics amb una part tècnica (per explicar la seguretat en el tren) i una part pràctica (per afrontar un viatge amb tècniques de relaxació i respiració, de la mà d’una psicòloga experta en fòbies). Hem batejat el projecte com a Sota Terra fins on tu vulguis amb FGC i … Surt del Túnel. Juntament amb la meva consultoria de publicitat, Mosaiking Comuncació, Hem cret una campanya de publicitat amb diferents accions, peces i materials per difondre els tallers entre la població. La trobareu adjunta al final de la pàgina.
Ahir, dissabre 16 vem fer el primer taller a les oficins de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. 11 participants. Molts nervis i angoixa al principi, molta alegria i optimisme al final. Vem fer el trajecte Sarrià-Plaça de Catalunya assolint l’èxit total! Aquí el tall del TN de TV3 d’ahir (minut 22) Pròxima parada: 27 de febrer.
El meu consell: si tens una necessitat i una idea (i la idea és bona), busca. Segur que hi ha algú qui t’ajuda a posar-la en pràctica. En el meu cas va ser FGC. Els estic molt agraïda. Doncs estic convençuda que amb aquests tallers, més d’una persona tornarà a viatjar per sota terra, i aquest cop sense por…
