Consumisme, que no publicitat

Black is black ( “Negre, és negre”) cantava en els seixanta el grup Los Bravos. I jo la taral·lejava aquests dies amb tanta campanya escampada, anunciant que avui serà un divendres negre, molt negre. Un dia després del Dia d’Acció de Gràcies als Estats Units, que se celebra l’endemà al quart dijous del mes de novembre.
Avui també és el dia que s’inaugura la temporada de compres nadalenques, amb l’obertura dels llums de Nadal del carrer i significatives rebaixes i ofertes en moltes botigues i grans magatzems, una proposta recolzada pels comerciants per donar resposta a la voluntat d’ajustar el calendari de llums amb el mateix Black Friday.
Aviat arriba també la VII Shopping Night Barcelona, promocionant el comerç al Passeig de Gràcia amb l’apertura de més de 100 establiments durant la nit de l’1 de desembre amb una campanya d’Alícia en el País de les Meravelles, amb l’eslògan “eat me, buy me”.
I tot això, amb el suport d’un Ajuntament, a priori, gens consumista.
Ha canviat la màxima, ja basada molt més en el volum que en el valor. La dels comerços, avui, és “sempre de rebaixes, sempre comprant”. Això, gràcies a la reforma de la llei catalana de comerç de la Generalitat. Segons l’expert Josep Lladós, professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, les lleis acaben adaptant-se als comportaments que expressa la societat», afirma; «el comerç afronta canvis en els patrons de consum: l’emergència de les compres per internet en un segment de població cada cop més ampli i la voluntat de disposar d’una gran oferta de productes a bon preu». Si ho diu l’expert, serà que és així.
Ens agradi o no, al final ho importem tot amb l’objectiu de consumir a tota hora. Cal, em pregunto? Cal tant consumisme? Cal el consumisme pel consumisme? Fa anys que diem el mateix, que si el comerç no puja al carro, sembla que el perd…
Cal encendre els llums de Nadal més d’un mes abans de Nadal? Cal que tot l’any hi hagi rebaixes? Calen tants outlets? Calen tantes accions al carrer fomentant el consum, sigui necessari o no? Això és consumisme, i les promocions associades molt llunyanes al que jo entenc per bona publicitat. Al que des de Mosaiking entenem per publicitat eficient.
Tots, vull creure, que ho veiem, però ens hi deixem portar. Anar contra corrent es fa difícil, posar el dit a la nafra en com el consumisme ha buidat de contingut espiritual les festes nadalenques, esdevé una resposta, si em permeteu “nyonya, kumba…” Cal una reflexió sobre la situació actual que no és un plat de bon gust.
El Nadal del 2012, a la Fundació Joan Miró de Barcelona va felicitar les festes amb una nadala molt particular, una obra titulada “Estel caigut”, de l’artista barceloní Jaume Pitarch que consistia en un cotxe estavellat contra l’olivera del museu. Feia pensar. Era l’expressió del consumisme: el vehicle trinxat front una olivera, amb la ràdio en marxa i els fars encesos. El cotxe, l’objecte de desig de la societat consumista, davant una olivera centenària que segueix en vida. La ràdio engegada amb els informatius en temps real, contextualitzava l’obra en present i els intermitents encesos denotaven urgència.
Fa 4 anys d’aquella particular nadala, plena de controvèrsia.
Per mi avui serà un divendres normal, i no negre. I intentaré que tot el mes de desembre sigui normal. I que a casa, celebrem el Nadal no només pensant en el Tió o en els Reis d’Orient…