O no tant. A mi m’agraden les Festes, m’agraden els dinars, m’agrada la feinada que comporten. M’agrada l’olor del brou i aquell pollastre farcit al forn que encara em fa la mare cada Nadal.
M’agraden les sobretaules sense fum (val a dir que no trobo a faltar gens el fum dels puros i caliquenyos que s’escampava pel menjador). M’agrada endreçar col·leccions de plaques de cava, sobres de sucre i algun posagots. M’agrada un cop a l’any jugar a aquells jocs que només juguem el dia de Nadal. On el tiet Miquel treu la llibreteta i el boli i tots ens posem a dir rucades. M’agrada xafardejar els àlbums de fotos. Sí, sí a casa els tiets encara hi ha fotos a paper. Poques, perquè cada cop més, tiets inclosos, guardem les fotos als aparells electrònics i prendre’ns la molèstia de seleccionar-les, datar-les i passar-les a paper s’ha convertit en una tasca que troba tu el dia i el temps per a fer-ho. El dia de Nadal hi vam passar una bona estona, rient i recordant al veure aquelles fotos de fa temps i només fèiem que dir tots plegats: com hem canviat, com hem canviat…
Si t’hi fixaves una mica tampoc tant (en el fons som com el vi, que amb els anys millora)… No ho dic només per la manera de fer les fotos, ja que de selfies n’hi havia unes quantes. O potser no recordeu el botonet de les màquines de fotografiar? I no teníem ni cap artefacte ni cap APP, com a molt una pedra o una pila de llibres on col·locar la màquina. Això sí fotos amb personatges públics: futbolistes, polítics, actors i actrius en aquests àlbums no n’hi havia cap. En canvi a les galeries dels mòbils dels meus fills i d’algú de vosaltres sí que n’hi deu haver alguna. Ho escoltava fa uns dies al programa de l’Albert Om, a Islàndia de RAC1.
Des del març del 2014 han mort al món 127 persones per culpa de les selfies, buscant la foto més arriscada, la més impossible. La dada fa pensar i sembla increïble. Els autors del treball a la Universitat de Carnegie Mellon (EEUU) van partir d’una premissa per a la investigació: analitzar cada mort registrada com a conseqüència d’una selfie en un intent d’esbrinar quins turistes estan en risc i quins són els llocs més arriscats on fer-se fotos. L’objectiu és desenvolupar una APP que avisi als visitants dels perills de fer-se una selfie i permetrà als usuaris identificar quan qui fa una fotografia es troba en un lloc de risc. L’APP enviarà un advertiment de manera automàtica a l’usuari que mantingui activat aquest servei. Fins ara l’aplicació, en proves, ja ha analitzat unes 3.000 selfies i identificat correctament el perill en el 70% d’aquestes. Marededéusinyor! A Espanya hi ha hagut tres morts. I a casa nostra ferits de certa gravetat.
Qui ens ho hagués dit en el temps de les autofotos de la Yashica. Aquells anys de les fotos dels àlbums que vam repassar el dia de Nadal no hi havia ni mòbils ni xarxes socials. Vivim el gran moment del món digital amb càmeres al mòbil súper potents i en temps real. Afegim a això, la capacitat d’entrar en un món que fins ara no havíem viscut el de la mateixa imatge en el directe digital com a persones normals i corrents del carrer. On som els protagonistes i en som editors. Diu Enrique Sanjuan, que anatòmicament fer-se una selfie és complicat. Que aixequi la mà qui, aquestes festes no ha estat a prop d’una luxació per fer que tothom sortís a la foto a les taules nadalenques o ha pretès tenir un coll de girafa per poder sortir a la foto o ha quedat cruixit amb la postura adoptada pel maniquí challenge de Sant Esteve.
Tinguem les selfies en pau i qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera selfie.
Per cert, encara hi sou a temps de demanar un pal de selfie per aquests Reis…
