Diumenge al matí m’agrada llegir el diari. En paper, és clar. Bé, clar, clar no sé si ho és per a tothom… Perquè es veu que cada vegada tot ho fem més ‘online’. Ho llegia a l’article de diumenge de l’ARA: “Els súpers on-line es repensen”. Com a economista i publicitària, aquests articles m’encanten.
A l’article, es deia que és evident que els súpers online han hagut de replantejar la seva estratègiaperquè “quant a experiència de compra, Ulabox, per exemple, no és gens emocionant, i fins i tot als més joves els agrada fer la compra”.
Remarco aquestes dues paraules: estratègia i emoció. Ho remarco perquè el comprador necessita que l’orientin, que el convencin que efectuar la compra ‘online’ serà molt més satisfactòria en molts aspectes que si ho fa físicament. D’això en diem estratègia: com, a qui i de quina manera s’arriba al consumidor. Si la publicitat existeix, és perquè és efectiva, en cas contrari no existiria. Ho diu una economista de formació.
Els publicitaris pensem en com situar la marca al mercat, a la ment del consumidor perquè se’n recordin del producte. Sigui un supermercat, un gimnàs o uns mitjons. Intentem posar ordre en els missatges a comunicar, en com fer-los notoris, en com diferenciar uns productes o uns serveis d’uns altres, en posar en marxa unes accions. Aquí és on entra l’emoció. El perquè una marca emociona. Quantes vegades des de Mosaiking Comunicació n’hem parlat, oi?
A mi m’agrada comprar online, bé, no sé si m’agrada o no. Senzillament és pràctic. Ara bé, us he de confessar que m’agrada més el tracte amb el peixater del mercat del barri, que em coneix de fa anys i sap com i què ens agrada a casa. Aquesta és la seva estratègia per vendre. En Sergi sap que no em pot enganyar, perquè o bé li diré o bé aniré a la parada del costat… A mi, m’emociona anar-hi a comprar!
Això és el que ha d’aconseguir la compra online. Tenir-nos a l’espera, emocionats desitjant que arribi un jersei, un llibre o un CD que hem comprat més barat o no, i que si no ens agrada, podem tornar, és fàcil, però estar “emocionats” esperant un bric de llet o un lluç que no podrem tornar no ho és tant. Ara bé, pràctic sí que ho és. I sovint més barat, perquè per fidelitzar sovint fan promocions i ofertes. En això es diferencien. En la practicitat, la comoditat i en intentar aconseguir millors preus. Però difícilment en l’emoció.
L’ús de smartphones, xarxes socials i plataformes digitals és natural i no presenta cap problema per una generació: la Generació Y, els Mil.lenistes. Els joves nascuts l’ultima desena del segle XX que tot (i quan dic tot és tot) ho fan per internet. A diferència dels seus pares, amb una infància i adolescència que no va transcórrer amb Internet, la meitat dels adults joves afirmen preferir recomanacions d’estranys pel que es refereix al consum.
Si les grans cadenes tradicionals, com llegim a l’article, s’estan replantejant l’estratègia de vendes per sobreviure tecnològicament imaginem que els hauran de tenir en compte a ells i també als seus avis, qui ara com ara fan la compra física al súper, però que potser per comoditat o per mobilitat i, gràcies a la tasca dels casals d’avis que els han introduït a Internet, podran fer amb més facilitat i sense pensar que és més car, comprar al súper des del menjador de casa.
Tot i que potser és més pràctic fer la compra on-line, jo, sempre que pugui, seguiré anant al mercat. Sergi, no et faré el salt.
